Pere Bessó
LLETRA A ISABEL RIMBAUD
Felix qui potuit rerum cognoscere causas
Virgili
Bigarrat sortilegi el teu,
Isabel,
amagar la vergonya aliena, pòstuma
amb la sinuosa perversitat de les flamerades
- fatuïtat, fatuïtat -
Més haguera valgut renunciar al cognom
que no corretejar la història extingint incendis als palaus
de la moral.
Car no será culpable qui seduí el mateix amor amb la
anuència de les porcateres.
Però, sí qui
perpètuament endolga,
amb un rosari entre les mans i un sàtir, un dimoni entre
les cames.
Jo sé del teu pecat,
Isabel,
la teua vergonya tenia un nom.
I besava un llavi, una mà, una cuixa
amb la mateixa sensualitat amb què besa una daga
i en acabant fugia i s’ho emportava tot:
la lluïssor de la misèria,
els cadàvers anònims dels jocs imperials,
el donzell verd amb què s’embriaguen els amants,
els crucifixos, l’ivori, la presumpció dels poetes
i aquell àvid mirar de nina
que ara s’amaga darrere de la randa fúnebre de la pena
-------------------------------------
Pere Bessó, (València, 1951). Licenciado en Filología Moderna. Catedrático de Lengua y Literatura Españolas en el IB de Mislata. Publicó, inicialmente en castellano, una plaquette "Cenáculo de Sombras" (1972) y un poemario "Imágenes" (1976) perteneciente a una trilogía que el autor dejó inédita. Participó activamente en la movida generacional de la poesía de los 70: dirigió la revista de poesía "Múrice" i animó amb Carme Soto, Marc Granell y tantos otros las tertulias de "Almirante", "San Patricio", "Ascot", etc... Codirigió la colección de poesía "Lindes" con los profesores universitarios y poetas Ricardo Arias y Ricardo BelIveser, y "Fuentearnera" con el profesor, editor y poeta Amós Belinchón.
gracias
ResponderEliminar